Juan Ranera és el nou director adjunt d’Esclatec, que pren el relleu a Xavier Caballero, que n’havia estat el director des que es va crear el servei. Ranera, enginyer de professió, era el responsable del Departament de R+D+I2 d’Esclatec.
Vaig començar a treballar-hi fa més de deu anys! Des que vaig sortir de la universitat, el meu somni sempre havia estat treballar en un departament de recerca i innovació. Quan vaig fer la primera entrevista, amb Pere Teixidor, l’enginyer que treballava en aquell moment com a responsable del Departament de Recerca, i em va explicar tots els projectes que desenvolupaven a Esclatec, em va agradar molt! Quan vaig anar al centre i vaig veure les persones que hi treballaven i tot el que feien, vaig entendre la magnitud del projecte. Em va entusiasmar. Era l’oportunitat de fer recerca i alhora ajudar les persones a millorar la seva qualitat de vida. Crec que, com a enginyer i com a persona, no podia demanar més. El repte era complicat i reconec que m’ho vaig pensar molt pel grau de responsabilitat que exigia, però per dins estava molt feliç que existís un projecte com aquest i de tenir l’oportunitat de col·laborar-hi.
L’enginyeria inclusiva és una manera de pensar, una manera de treballar diferent i, fins i tot, una manera de viure. És tot allò que està relacionat amb el disseny universal, un disseny inclusiu, pensat per a tothom. Aquest enfocament holístic i innovador constitueix un repte creatiu i ètic per als nostres enginyers i dissenyadors.
Tots els prototips i productes que duem a terme des d’Esclatec estan pensats perquè després puguin ser muntats per persones que tenen diferents capacitats. Nosaltres adaptem la feina a les capacitats del nostres treballadors, que són moltes, però que a vegades necessiten un enfocament diferent del que és habitual. Per fer-ho possible, desenvolupem eines i adaptacions, capacitem les persones i les apoderem.
L’enginyeria inclusiva que nosaltres practiquem es treballa tant en el desenvolupament de productes, pensats principalment per millorar la qualitat de vida de les persones, com en la metodologia de fabricació. L’enginyeria inclusiva ha de fer accessible el món, un món entès des de la diversitat humana.
Crec que cada cop hi ha més consciència sobre aquest tema. Fa uns anys ens van convidar a la Universitat de Lovaina (Bèlgica) a fer una ponència dins d’un congrés europeu que portava com a títol “Engineering for Society”. Vam poder sentir totes les iniciatives que s’estan duent a terme en aquest sentit. Va ser una experiència molt agradable poder compartir el nostre projecte i rebre felicitacions dels assistents per la nostra trajectòria i la nostra manera de fer. El nostre treball i esforç els hem de fer visibles i han de servir també per contribuir a fer una societat més inclusiva.
Desenvolupar un producte nou implica un esforç molt important i si tenim en compte els recursos de què disposem, haver aconseguit fer una mitja d’un projecte nou per any és realment destacable.
Ara és el moment de focalitzar tot aquest esforç i aquest aprenentatge. En aquests moments estem treballant amb el nou Mercar, el carro d’anar a comprar elèctric.
Sí, a Esclatec estem especialitzats en muntatges electrònics i mecànics. Tenim un taller de muntatges de rodes des del qual oferim serveis a Bicing, per exemple, i un taller especialitzat per realitzar tot tipus de muntatges electrònics. El Departament de R+D+I2 actualment dona serveis de manteniment a pisos i edificis domotitzats. També portem la gestió de l’Ateneu de Fabricació de Gràcia, de l’Ajuntament de Barcelona, un espai de creació i formació, vinculat a les noves tecnologies de fabricació digital.
Considero que un dels elements diferenciadors d’Esclatec és el suport d’un equip tècnic capaç de realitzar muntatges complexos i de resoldre el disseny de productes dels clients o col·laborar-hi. A vegades ens demanen assessorament tècnic o dissenyar una part d’un producte. Aquest suport del nostre Departament de R+D+I2 és un valor afegit que el client té a la seva disposició, i genera confiança. Això ens diferencia de moltes altres empreses.
Això a banda, cada vegada més les empreses busquen visualitzar els seus valors col·laborant amb entitats socials o causes generadores d’impacte. Els departaments de responsabilitat social corporativa es fixen més en entitats com la nostra, amb una trajectòria i uns objectius socials determinats, per dur a terme les seves polítiques.
A més, el fet de ser un CET sense afany de lucre ens permet oferir una sèrie de beneficis fiscals a empreses que necessiten complir la Llei general de discapacitat (LGD/LISMI).
Esclatec és ja un centre referent en el sector que ha apostat per la tecnologia com a eina per a la inclusió laboral. Una aposta molt arriscada, sobretot quan vam començar. Hem consolidat la nostra capacitat d’innovació a través dels projectes que hem dut a terme i la nostra expertesa en l’adaptació dels llocs de treball per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Hem demostrat que hi ha més alternatives de feina, si es trenquen amb les conveccions preestablertes.
El repte ara és créixer i poder oferir més oportunitats laborals a persones amb discapacitat que vulguin treballar en aquest sector. Hem de fer arribar al mercat els productes que considerem que tenen més potencial i estar atents a noves oportunitats de negoci.
Les col·laboracions amb altres empreses i entitats seran clau en els pròxims anys per potenciar la nostra marca i arribar a un mercat més ampli. Considero que estem en un punt en què hem de fer un pas endavant, i necessitem noves aliances per continuar i consolidar el nostre projecte amb l’ajuda i el compromís de tothom.
Som una entitat amb un potencial professional molt bo i amb una trajectòria admirable, i crec molt en les persones amb les quals tinc el plaer de treballar cada dia.
Notifications
