Esclat i TEF Montajes vam iniciar una col·laboració el 2016, consolidant la relació amb un enclavament: un acord laboral que permet que una persona amb discapacitat provinent d’un centre especial de treball pugui treballar temporalment en una empresa ordinària. Aquesta es desplaça físicament a l’empresa ordinària i, durant la seva estada, compta amb la supervisió d’un encarregat per garantir una bona adaptació. La iniciativa facilita la incorporació definitiva de les persones amb discapacitat a la plantilla normal. Per celebrar la trajectòria d’aquesta col·laboració, conversem amb Ferran Forges i Ivan Marco de TEF Montajes sobre com han viscut l’experiència.
Com vau conèixer Esclatec?
Ferran: Hi vam arribar a través d’un comercial que ja hi col·laborava. Buscàvem subcontractar una part de la producció i en Joan, director d’Esclatec, ens va oferir la possibilitat d’externalitzar petites tasques d’electrònica. La relació va començar amb feines de cablejat molt senzilles.
Ivan: Temps després, des d’Esclatec ens van proposar crear un enclavament laboral. Al principi no sabíem en què consistia, però quan el Joan ens ho va explicar, vam començar a estudiar com podríem tirar-ho endavant.
Buscàveu col·laborar amb una entitat social?
F: Inicialment només volíem cobrir una necessitat productiva. Tampoc teníem gaire clar que funcionés: no sabíem si els treballadors d’Esclatec i els de TEF s’entendrien ni si sabríem donar-los el suport necessari. Mai havíem tingut persones amb discapacitat treballant al nostre equip.
I: Ens va fer decidir l’acompanyament d’Esclatec. Teníem prejudicis i pors, però veure el seguiment tan proper que feien amb les empreses ens va donar molta confiança.
F: Nosaltres podem oferir un lloc de feina, però no tenim els recursos per fer aquest acompanyament social. Aquí és on Esclatec aporta un valor enorme. Avui les persones de l’enclavament estan completament integrades a l’equip.
Com veieu la relació entre els treballadors de TEF i els d’Esclatec?
F: Fan pràcticament les mateixes tasques que qualsevol altre treballador. Al principi en Rodrigo, tècnic d’Esclatec, venia molt sovint a fer seguiment i ara ve molt menys perquè ja no cal. Les pors inicials eren més prejudicis que no pas dificultats reals.
I: En tres anys d’enclavament hem tingut zero problemes.
Com vau explicar a l’equip que faríeu l’enclavament i que vindrien a treballar persones amb discapacitat?
I: Ho vam comentar primer amb el cap de fàbrica, que també tenia reserves. Però vam decidir provar-ho i el procés va acabar sent molt natural i tothom ho va rebre molt bé.
Les persones d’Esclatec estaven ben formades per assumir les tasques?
I: Sí, del tot. A més, cal dir que tenen una gran capacitat d’aprenentatge.
Heu percebut algun canvi en el vostre equip?
F: Sí i sobretot en els departaments on han treballat les persones d’Esclatec, on s’ha notat el nivell de sensibilització i clima laboral. Hi ha un ambient molt més sa. Quan al teu costat tens algú que sempre somriu, és fàcil contagiar-se’n.
I: Són persones molt generoses, i això s’acaba transmetent a la resta de l’equip. Hi va haver un moment en què vam haver de reduir el nombre de treballadors de l’enclavament i va ser un cop molt dur per a tothom. Vam veure gent de l’equip plorant, convençuts que no tornarien.
Us heu trobat amb algun repte o dificultat?
I: Una de les treballadores d’Esclatec que ve a TEF es desplaça en cadira de rodes i, quan va arribar, no teníem un lavabo del tot accessible. Va ser una treballadora nostra qui ens va fer veure aquesta necessitat.
F: Ens va sorprendre molt la seva puntualitat. Un dia vaig arribar a quarts de set del matí —ells entren a les vuit— i me’n vaig trobar un a la porta: era el seu primer dia i no volia arribar tard. Li vaig dir que entrés a prendre un cafè, però em va dir que preferia esperar fora. Són detalls que t’impacten.
I: Quan surto a fer el cafè a quarts de set, alguns ja són a la marquesina de l’autobús. Són increïblement puntuals. I si algun dia arriben tard, ens demanen com poden recuperar les hores. Això els nostres treballadors no ho fan mai!
F: A més, cada vegada han anat adquirint més versatilitat i autonomia. Poden adaptar-se a diferents seccions i assumir noves tasques amb molta facilitat.
Quin impacte ha tingut l’enclavament en la vostra empresa?
F: Som més sensibles envers les persones amb discapacitat. Tots els prejudicis i pors s’esvaeixen quan comences a treballar plegats. El departament de recursos humans ha après a mirar les coses d’una altra manera i, a nivell d’empresa, hem pres més consciència social. Fins i tot hem buscat altres vies de col·laboració amb altres projectes de l’entitat, com ara fer comandes de sabons del centre ocupacional d’Esclat 2 per regalar als nostres clients per Nadal.
I: Hem aconseguit sensibilitzar-los i també als clients. Nosaltres hem visitat els centres, l’escola i tots els serveis, i ens impressiona la tasca dels professionals, la generositat i la dedicació.
Recomanaríeu aquesta experiència a altres empreses del vostre sector?
F: No entenem que no hi hagi més empreses que ho facin.
I: Des de TEF hem posat Esclatec en contacte amb empreses amigues.
Quins consells donaríeu a organitzacions que s’estiguin plantejant impulsar un enclavament?
F: Deixar de banda les pors i els prejudicis. Qualsevol dubte o dificultat es resoldrà amb l’acompanyament dels equips d’Esclatec.
Com veieu l’evolució futura de la col·laboració?
I: Seguim compromesos amb el projecte, però tenim una gran preocupació: la normativa vigent estableix que un enclavament pot durar com a màxim tres anys, prorrogables tres anys més si es contracta. Que la llei limiti una cosa que funciona tan bé és una llàstima.
F: Passi el que passi, intentarem continuar la col·laboració amb Esclatec subcontractant els serveis del taller. La relació no s’acaba aquí.
