La tecnologia com a extensió dels sentits

Com es transforma la pregunta “Quin seria el teu superpoder?” en un guant amb sensor de distància? O en una canyellera sensible al contacte? Els alumnes de la formació en noves tecnologies de fabricació digital i d’introducció a l’electrònica d’Esclatec han desenvolupat dos conceptes de wearable sota la premissa d’”utilitzar la tecnologia com una extensió dels sentits”.

Combinant les diferents respostes i diferents problemes que es van identificar amb l’ajuda d’una sessió de pluja d’idees, es van definir dos escenaris d’actuació:


– Algunes persones amb mobilitat reduïda es troben en situacions en les quals no són capaços d’identificar la posició d’objectes o obstacles en una habitació a les fosques.

– En alguns esports de contacte és difícil identificar quan s’ha generat el contacte d’una falta o la intensitat d’aquest contacte.


Amb l’ajuda del dibuix a mà alçada, el dibuix digital amb programes com el Rhinoceros i l’elevada velocitat de prototipatge que ens ofereixen eines com el tall làser, els alumnes van desenvolupar dos wearables que combinen la funció, el disseny i la personalització en un únic element.

Guant identificador d'obstacles

Es tracta d’un guant produït amb una base de teixit flexible amb un disseny de patró simplificat per a poder modificar el mínim de mesures possibles per a adaptar-se al màxim a cada persona. Aquest patró, tallat en làser, es completa amb la inserció d’un sensor d’infrarojos de distància a la palma de la mà i un actuador amb un motor de vibració. El guant funciona igual que un sonar, identificant objectes que es troben a menys de 30 cm de la mà i transmet la informació a la persona usuària a través tant de senyals visuals (pantalla led), acústics i tàctils.

Canyellera identificadora de contacte

Es tracta d’una canyellera de futbol amb un sensor piezoelèctric a l’interior que identifica de forma analògica la intensitat amb la qual es produeix un contacte en una falta. Amb l’ajuda de la programació de la placa MicroBit, els alumnes han estat capaços de definir una intensitat mínima de contacte en la qual es pot considerar que s’hi ha produït una falta i, conseqüentment, enviar la informació a la persona usuària mitjançant senyals acústics i visuals. Per a la creació del prototip els alumnes han personalitzat la mida respecte a les mesures antropomètriques d’un dels participants a la formació i l’han produït amb l’ajuda del tall làser.

Aquesta formació ha estat possible gràcies al suport de la fundació Agbar.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on email
Email
Share on linkedin
LinkedIn
Share on telegram
Telegram
Skip to content